Vas buscar entre les escletxes de llum una mica de calor, vas sentir-te dona de gel quan l’hivern et congelava les pestanyes i somnis amb bicicleta.

Passejaves pels carrers de Barcelona quan encara érets la dona de marró, quan la tardor s’amagava entre els plecs de la caçadora i et guaitava el caminar compungit entre arbres despullats.

Avui t’he tornat a veure. Amb la cara pintada de primavera, amb l’esperança tatuada als dits i els vestits de festa parlant-me de nous paisatges.  Avui el teu perfum era diferent,  tota tu érets brisa de ponent. Les roselles començaven a pintar l’alegria de vermell i el brunzit dels borinots cantaven rumbes de trompeta.

Ara la vida gira al carrer, les llum dels fanals són fosses i les nits arriben amb tardança .